SESSIÓ 4 COMPRENSIÓ EMOCIONAL

A la sessió d’avui hem parlat sobre la comprensió emocional que fa referència a aprendre a reconèixer les nostres pròpies emocions i, també les emocions dels altre. Així doncs, crec que el fet d’ensenyar als infants a comprendre les seves pròpies emocions és una tasca molt important ja que els hi serà de gran profit per tota la seva vida.

 

Com ha futura mestra, donaré molta importància al fet que els meus alumnes expressin i aprenguin a saber com es senten en tot moment, per tal de poder regular les seves emocions.  

 

A més, crec que no només han d’aprendre a expressar bones emocions com l’alegria, si no que han d’aprendre que totes les persones tenim moments bons i dolents, per tant, tothom ens enfadem i plorem.  També, penso que una vegada els infants siguin capaços d’identificar les seves emocions podran tenir empatia amb els demés.  

Per concloure, penso que un docent no només ha de saber fer que els nens/es aprenguin uns conceptes, si no també, han de poder fer que els infants siguin comprensius emocionalment.

SESSIÓ 3 VINCLES D’AFERRAMENT

A la classe d'avui hem parlat sobre els vincles d'aferrament que fa referència al lligam que el nadó estableix amb el seu cuidador o cuidadors, i que un cop interioritzat aquest lligam servirà de model que orientarà les relacions futures

Així doncs, he pogut adonar-me de la importància que tenen aquests lligams en el desenvolupament dels infants, el fet que el nen estableixi un vincle en el qual es senti segur i estimat, farà que aquest pugui interaccionar amb el seu context i les persones que l’envolten. A més, crec que si el vincle d’aferrament és bo repercutirà favorablement en la seva vida futura, per exemple ajudarà al nen a poder anar construint la seva personalitat sobre una plataforma sòlida.

En canvi, si aquest vincle que s’estableix no és suficientment fort pot repercutir en la posterior relació social i amb els pares, afectant  en la confiança, la seguretat, el respecte d’un mateix, entre d’altres.

Per tant, crec que per educar a un nen no només s’han de donar-li uns conceptes i uns valors, si no que també hem d’expressar-li el nostre amor i ajudar-li a que ell ho faci amb els demés, perquè tots necessitem que ens diguin que ens estimen. A més, crec que en un futur els infants no se’n recordaran d’aquelles coses materials que els hi vam donar si no de la intensitat de les relacions afectives que hem sigut capaços d’establir.

Per concloure, he de dir que  en  un futur com a mestra, treballaré amb els meus alumnes els vincles d’aferrament ja que considero que aquests lligams són molt importants pels infants.

SESSIÓ 2 ESTILS EDUCATIUS

A la classe d’avui hem parlat sobre els estils educatius, que fa referència a la manera d’actuar i educar als infants per part dels adults. Així doncs, a partir de la classe feta sobre aquest tema he pogut adonar-me com afecta al desenvolupament de l’infant el fet que hagi estat educat en un estil educatiu o en un altre.

Pel que fa a l’estil sobre protector, he pogut veure que no és bo per a l’infant ja que provoca que el nen tingui una autoestima baixa i, en molts casos potser no es veuen capaços de fer res per ells mateixos.

D’altra banda, en referència a l’estil inhibicionista en el qual els adults no es responsabilitzen de l’educació dels infants, fa que aquests tinguin baixa autoestima i un alt nivell de fracàs escolar. Així doncs, crec que aquest és un dels pitjors estils educatius ja que a l’hora d’educar a un infant ha d’haver molta implicació.

En referència a l’estil punitiu el qual es caracteritza per l’autoritat i agresivitat, crec que és un estil educatiu que es basa en el sometiment de l’infant enfront del desig del adult, per això considero que aquest estil no s’encarrega d’educar si no d’ensinistrar al nen. Per tant, no crec que sigui el més correcte per afavorir al desenvolupament i benestar de l’infant.

 Reflexionant sobre el tema, he pogut adonar-me que l’estil educatiu que afavoreix més el desenvolupament i benestar de l’infant és l’estil l’assertiu ja que a partir de la tolerància i comprensió fas que el nen sigui independent i es senti estimat i valorat.

Així doncs, tinc molt clar que l’estil educatiu que utilitzaré com a futura docent serà de tipus assertiu ja que vull que els meus alumnes es sentin estimats, tinguin independència, i una bona fent que es vegin capaços de fer qualsevol cosa que es proposin.